La
invisibilitat periodística en l’era Trump
Barbie
Zelizer encapçala la lliçó de periodisme d’enguany: “What Invisibility tells us
about the news”
La
recerca de Zelizer es centra en les dimensions culturals del periodisme, en
concret l’autoritat periodística, la memòria col·lectiva i les imatges
periodístiques en temps de crisi i guerra. Zelizer és l’autora i editora de
catorze llibres, com per exemple About To Die: How News Images Move the
Public (2010) o Remembering to Forget: Holocaust Memory Through the
Camera’s Eye (1998). Els seus textos han estat traduïts a nou llengües.
La
lliçó inaugural del Grau en Periodisme de l’Universitat Pompeu Fabra va tenir
lloc el passat 29 d’octubre a l’auditori del Campus de Comunicació de Poblenou.
La conferència es va centrar en les imatges mediàtiques de Donald Trump i la importància
de la invisibilitat periodística per entendre les notícies nord-americanes.
La
taula dels ponents estava integrada per Antonio Monegal, membre de
l’Institut de Cultura dins el Departament d’Humanitats de la Universitat; Jordi
Balló, degà de la Facultat de Comunicació; Barbie Zelizer, la conferenciant;
Carles Pont, titular del departament de Comunicació de la Pompeu Fabra, i per
últim, Cristopher Tulloch, doctor en periodisme i professor de màster a la
universitat.
Zelizer
va començar establint que, quan pensem en invisibilitat, acostumem a remetre’ns
a la ciència-ficció, ja que “ens força a mirar més enllà del que es veu”, però
va destacar que no cal veure amb els ulls per actuar i reaccionar adequadament
al fenomen. Així, va establir quatre categories en la invisibilitat mateixa: la
invisibilitat com a coneixement visual; invisibilitat i notícies;
invisibilitat i el règim de Trump;
invisibilitat i imatges del president nord-americà.
Zelizer
va afirmar durant la conferència que “la democràcia no pot existir sense el
periodisme”.
“Hem d’ensenyar a la gent com utilitzar els mitjans de comunicació, hem d’ensenyar a la gent que ha de consultar les notícies a diferents fonts.”
“Hem d’ensenyar a la gent com utilitzar els mitjans de comunicació, hem d’ensenyar a la gent que ha de consultar les notícies a diferents fonts.”
La
ponent va diferenciar entre el coneixement i el no-coneixement, definint aquest
últim com una lògica de desconsideració estratègica. Com a conductors de la
invisibilitat, va mencionar factors ocupacionals (imparcialitat, claredat i
simplicitat), factors institucionals (el periodista ha de saber discernir allò
important d’allò irrellevant), factors tecnològics (encetar les notícies
previsibles) i factors socio-culturals (control de la societat).
La
conferència va continuar amb crítiques cap a les decisions d’alguns mitjans de
invisibilitzar certes notícies per motius culturals, legals o de la seva ètica
pròpia, com imatges que malmenen la visió de Trump que podem trobar-les pertot
però no als mitjans. Així, va declarar el règim de del president d’Estats Units
com un règim “autoritari, abusiu i agressiu” i va defensar que les
notícies sobre Trump són massa poc crítiques.
Zelizer va demostrar, amb
tres imatges de Trump “invisible”, com els mitjans a través del tractament que
fan d’una notícia o fet poden dir algunes coses o altres. No és el primer cop
que aquesta autora critica el fet, ja que en el seu article “Resetting
journalism in the aftermath of Brexit and Trump” menciona que els mitjans
de comunicació van “fallar, un cop més, en servir el públic” i, juntament amb
la premsa britànica en el tractament del brexit, no van considerar la qüestió
“per a què serveix el periodisme”. El motiu pel qual Zelizer arriba a aquestes
conclusions és que considera que el públic nord-americà (i el britànic) no va
rebre la informació necessària per tal de participar en l’important debat cívic
que planteja una elecció presidencial de les característiques que van tenir les
eleccions del passat 2016. L’actitud dels periodistes davant de Trump i la indignació
que els va causar, va ser retallar la cobertura periodística. Per últim, la
conferenciant va destacar, tant a l’article com en la conferència que la
normalització del fenomen Trump estava present en tots els mitjans, cosa que
ella considera incorrecte.
“Allò que resta invisible té una
rellevància política enorme. La invisibilitat ens pot ajudar a combatre la
intimidació i l’abús que són la clau del govern de Trump”
Zelizer va concloure la
xerrada dient que “el desafiament que enfronta el periodisme actualment no és
com es tracten els relats periodístics, sinó com recuperar les condicions en
què qualsevol cosa fa que els periodistes puguin aconseguir un canvi” i així no
tornar a repetir “un dels pitjors períodes del periodisme”. Va afegir que les
noves generacions tenen una important tasca entre mans per tal de no repetir
els errors del passat: “La història no es repeteix, però sovint rima” (Mark
Twain).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada