Un llibre recorre la història de "rebel·lia" de Catalunya del 777
fins al 2017
Ruiz-Domènec: "Hi ha hagut amb el procés una ruptura de la continuïtat
de la història catalana per la velocitat d'algunes decisions"
ACN Barcelona .- "Mirar Catalunya des de fora". Aquest és
l'objectiu que es va marcar l'escriptor i acadèmic José Enrique Ruiz-Domènec
(Granada, 1948). El resultat de la seva mirada és l''Informe sobre Catalunya.
Una història de rebel·lia (777-2017)' (Rosa dels Vents), que tracta des d'una
perspectiva històrica els diversos encaixos de Catalunya i Espanya des del
segle VIII en èpoques medievals fins a l'any 2017. En una entrevista amb l'ACN,
el seu autor ha indicat que precisament és en l'actualitat, amb el procés
català, on "hi ha hagut una ruptura de la continuïtat en la història
catalana per la velocitat d'algunes decisions". El llibre es divideix en
tres parts: 'Els confins d'un regne' (777-1258), 'A la Corona d'Aragó'
(1258-1714) i 'Ser i no ser Espanya' (1714-2017). Ruiz-Domènec ha afirmat que
la història de Catalunya és de rebel·lia perquè "ha estat moltes vegades
en tensió profunda amb el poder". El llibre també s'ha publicat en castellà
de la mà de Taurus.
La història arrenca l'any 777 amb la visita dels valís musulmans de
Barcelona, Saragossa i Osca a Carlemany a Paderborn per transmetre que estaven
al servei del califa abbàssida Muhàmmad Àhmad Al-Mahdí i demanaven ajuda perquè
les seves terres no s'integressin en l'estat omeia de Còrdova. Com ha explicat
l'editorial, Ruiz-Domènec, a partir d'aquí, descriu "com es va forjar un
estil de vida i un amor a la terra, la casa i la família als confins del Regne
franc fins a aconseguir el reconeixement amb el nom de Catalunya; després
s'analitza la creació de la Corona d’Aragó, en què Catalunya va intentar
encaixar les seves institucions i formes de govern amb més o menys encert, i
finalment, es narra el desenllaç que es va produir quan ser i no ser Espanya es
va convertir en el fonament de la realitat catalana". Tot això per arribar
a avui dia.
L'autor ha assenyalat que un dels trets principals dels catalans en més de
deu segles és "la rebel·lia" en el sentit "positiu" per
fer, per exemple, una obra creativa. També ha declarat que és una història de
"rebel·lia" perquè Catalunya ha estat moltes vegades "en una
tensió profunda amb el poder que li ha tocat". Ha posat com exemples que
el carolingi no va agradar molt als catalans o que el Regne franc "era massa
rígid amb una economia molt diferent".
Ruiz-Domènec ha assegurat que el seu informe és una aposta per la història
"de veritat" de Catalunya en contra "d'algunes invencions que
busquen el desprestigi de la historiografia i del país". Quan s'ha referit
a la "veritat" en el sentit de la història, ha declarat que aquest és
el marc interpretatiu que l'informe planteja i és que Catalunya té "una
entitat social, cultural, social i econòmica molt antiga". Ha
assegurat que volia demostrar que "la història real" de Catalunya
és "molt millor que qualsevol invenció". Ruiz-Domènec ha posat com
exemple insistir en negar que els reis d'Aragó eren reis i comtes de Barcelona.
El procés
Sobre el moment actual que viu Catalunya amb el procés en el centre del
debat, ha reconegut que si s'observa la història era molt
"esperable". Ha detallat que en el procés "hi ha hagut una
ruptura de la continuïtat de la història catalana per la velocitat amb les que
s'han pres en algunes decisions. S'ha perdut una mica de la idea del pactisme,
però és veritat que és molt difícil dialogar quan l'altra part no vol
fer-ho", ha afegit.
Els presidents de la Generalitat
El nombre de presidents de la Generalitat es va posar en qüestió per part
d'algun representant de Ciutadans. L'autor ha recordat que "la Generalitat
medieval i moderna no és estrictament la Generalitat actual, però res és el
mateix del passat, hi ha una continuïtat de la figura de la Diputació del
general que primer és fiscal però després amb Ferran I va ser una institució
d'ordre polític. Per això dic que la història de la veritat ben explicada és
suficient per dimensionar les possibilitats que té la realitat de Catalunya,
del seu significat, que és diferent d'altres territoris".
Preguntat per quin fet històric destacaria de gran transcendència de tots
aquests segles recollits al seu llibre, Ruiz-Domènec ha dit que citar un fet
concret no faria honor a la complexitat de la història de Catalunya. "Tan
important va ser l'arribada dels carolingis el 801, la unió dinàstica amb
Aragó, la conquesta de Sicília, el Compromís de Casp, la celebració de la
reunió del Toisó d'Or, el Corpus de Sang, el 1714" o altres moments més
actuals.
Ruiz-Domènec ha negat que 'Informe sobre Catalunya. Una història de
rebel·lia (777-2017)' sigui un llibre d'història, sinó una obra en la qual la
història és la clau interpretativa. El fil conductor que ha trobat és que
"el problema d'avui té arrels històriques". Ruiz-Domènec ha defensat
que més que parlar d'objectivitat o subjectivitat, ell s'ha mogut en el mètode
d'anàlisi basat en si la història és rigorosa o no.
Biografia
José Enrique Ruiz-Domènec és escriptor i acadèmic, ha estat professor
visitant en nombroses universitats europees i americanes i ha exercit de
catedràtic d’Història Medieval a la UAB des del 1969 fins a l’actualitat. A més,
és editor d''Historia. National Geographic'. Va ser guardonat amb el premi
Ciutat de Barcelona d’assaig per l'obra 'El reto del historiador' i va ser
finalista del Prix du Livre Européen amb 'Europa. Las claves de su historia'.
He escollit aquesta notícia
perquè crec que dins l’àmbit cultural resulta rellevant pel vincle que té amb
el context polític actual de Catalunya, un context que toca de ple als seus
ciutadans i que per tant els desperta un gran interès. És per això que
considero que aquesta notícia hauria d’estar a la portada, perquè més enllà de
l’interès que pot despertar, ofereix una visió crítica i més acurada de la
situació de Catalunya que s’hauria de potenciar.
L'Audiència de Barcelona jutja deu
membres de grups musicals i discogràfiques neonazis
'Batallón de castigo' i 'Más que
palabras' van fer un concert a Sabadell l'octubre del 2010 amb proclames
feixistes i venien material filonazi a través de webs
ACN Barcelona .- L'Audiència de
Barcelona ha començat a jutjar aquest dimarts deu persones relacionades amb dos
grups de música neonazi que venien material filofeixista des d'una botiga de
Madrid i a través d'internet. La fiscalia els demana penes de fins a 11 anys de
presó i demana la dissolució dels grups, les societats mercantils i les webs.
La investigació va començar pel concert que el 30 d'octubre del 2010 van fer
els grups musicals Batallón de castigo i Más que palabras en una sala de
Sabadell.
El ministeri públic els acusa
dels delictes d'associació il·lícita, contra els drets fonamentals i les
llibertats públiques, difusió d'idees que emparen el genocidi i possessió
d'armes prohibides, i els demana penes de fins a 11 anys de presó, prohibició
d'activitats mercantils i de promoció o venda de música i multes de 7.200 a
10.800 euros.
En el seu escrit de qualificació,
el fiscal Miguel Ángel Aguilar explica que els grups Batallón de castigo i Más
que palabras són dues reconegudes bandes de musica 'oi' o RAC (Rock Against
Comunism), que en les seves lletres fan apologia de la violència, el racisme i
el feixisme. Els seus líders, a més, tenen discogràfiques i distribuïdores de
material com banderes, samarretes, llibres i simbologia diversa relacionada amb
el nazisme.
La investigació va arrencar arran
de la denúncia del concert que van celebrar el 30 d'octubre del 2010 a la sala
'Kon-fusión' de la Zona Hermètica de Sabadell, on hi van assistir unes 250
persones, algunes d'elles amb condemnes per delictes violents. Els Mossos van
gravar els concerts, van identificar els músics i alguns dels assistents. La
investigació va permetre descobrir que havien fet altres concerts similars,
gravats i penjats a internet, i on es pot comprovar que els assistents també
feien proclames feixistes.
El maig del 2012 es van fer
diversos escorcolls en domicilis i locals de Madrid, on es va intervenir
nombrós material filofeixista. També es va poder comprovar que les vendes i
distribució a través d'internet i correu postal d'aquest material, així com de
la música, van suposar uns ingressos de 2,5 milions entre el 2007 i el 2011.
Per tot això, el fiscal demana
penes de fins a 11 anys de presó per als integrants dels dos grups i les
empreses relacionades, així com el decomís del material, el tancament de les
webs i l'anul·lació dels drets d'autor dels dos grups.
Diversos dels acusats tenen
antecedents penals per delictes violents, sobretot lesions, però també
homicidi.
El judici ha començat amb la
petició de les defenses d'arxivar el cas perquè ja hauria prescrit i perquè es
jutgi en un jutjat de Madrid. El tribunal ha denegat la segona petició i de la
primera ha dit que la resoldrà en la sentència.
En la primera sessió del judici
han declarat tres mossos d'Esquadra del grup especialitzat en extrema dreta de
la Divisió d'Informació. Tots tres han explicat que les cançons que van tocar
els dos grups al concert de Sabadell tenien lletres ofensives contra
determinats col·lectius i que el públic estava format gairebé exclusivament per
persones d'estètica 'skin-head' d'extrema dreta. A més, durant el concert es
venien números de loteria per recaptar fons per la 'guardiola de solidaritat'
amb un neonazi empresonat per un assassinat al Metro de Madrid. Els assistents,
a més, van fer la salutació feixista en diverses ocasions, tot i saber que els
Mossos els estaven gravant, i van cridar 'sieg heil', salutació de l'Alemanya
nazi.
Tant al concert, com a les webs i
a la botiga física de Madrid es venien milers de productes relacionats amb el
nazisme, com música, banderes, simbologia o pins. A més, també penjaven a
Youtube tots els seus concerts.
He escollit aquesta notícia principalment pel factor
sorpresa que inclou. És poc habitual que discogràfiques i grups musicals
presentin un caràcter neonazi, per això considero que resulten ser uns fets
inèdits i que per tant es mereixen estar a la portada. Per altra banda, també
destaco que els acusats resulten ser entitats força conegudes pel públic i que
per tant poden despertar el seu interès. De la mateixa manera que ho pot fer el
factor humà amb el que juga la notícia en el sentit que tothom pot haver estat
fan d’un grup o agradar-li molt una cançó que ocultés o tingués de rerefons
quelcom similar al neonazisme, com resulta ser en aquest cas.
