Sobre el periodisme: "Si no inclous la perspectiva feminista i de gènere estàs fent una mala praxis"

Sobre el periodisme: “Si no inclous la perspectiva feminista i de gènere estàs fent una mala praxis”

L’Associació de Dones Periodistes publica un estudi sobre el tractament de la violència de gènere en els mitjans de comunicació

Cartell de la xerrada (Font: Upf igualtat)

Mavi Carrasco, Marta Corcoy i Cristina Guiu, integrants de l’Associació de Dones Periodistes, van oferir ahir a la tarda una roda de premsa sobre la recerca Impacte de les recomanacions sobre el Tractament de la Violència Masclista als Mitjans de Comunicació, realitzat conjuntament amb Montserrat Puig. L’estudi segueix sis diaris generalistes editats a Catalunya fixant-se en el tractament i la visibilització de les notícies sobre violència de gènere. Les autores defineixen aquest concepte com les agressions d’un home envers una dona, que són parella o exparella. Aquest estudi el van iniciar l’any 2006 fixant-se únicament en dos mesos cada any, gener i setembre, i van anar ampliant els mesos de recerca progressivament fins arribar a un estudi diari. A més a més, el Consell Audiovisual de Catalunya realitza el mateix estudi, però fixant-se també els mitjans audiovisuals i es reuneixen sovint per comparar.

Les autores van explicar que per realitzar l’estudi divideixen en quatre categories el tipus de notícies sobre el tema: “fets descriptius d’agressions”, que son la majoria, “tribunals”, notícies centrades en les explicacions de judicis o en el seguiment d’una notícia prèvia, “històries de vida”, en les quals testimonis expliquen la seva història i “balanços”, dades acumulatives sobre el tema.

“Balanços” i “històries de vida” són notícies de sensibilització, les quals “no estigmatitzen la dona”, segons Guiu. Per altra banda, ofereixen una visió esperançadora i positiva, ja que aporten una visió completa del tema i inclouen experiències personals que van més enllà de l’explicació de successos tràgics. Aquestes notícies, per tant, consciencien la societat i són exemplars per a les dones que pateixen una situació semblant, ajudant a fer que prenguin mesures. Per aquests motius les comunicadores van valorar positivament la publicació de llibres, pel·lícules, reportatges o conferències atès que col·laboren en la sensibilització del públic i en el prendre consciència de la societat, és a dir, a la tan important coeducació.

Guiu va dir: “La nostra responsabilitat com a periodistes és deixar d’alimentar els estereotips de gènere”

Corcoy, Carrasco i Guiu també van parlar del tema de les fotografies que acompanyen aquest tipus de notícies. Segons Carrasco “cal evitar les fotos del portal de la víctima que puguin revelar dades seves” i Corcoy va afegir que “mai s’haurien de posar imatges de l’aixecament del cadàver”. Segons les periodistes, cal vetllar per mantenir l’anonimat de la víctima i s’han de trobar fotografies neutrals que alhora serveixin per il·lustrar els fets que s’estan explicant.

Corcoy, Guiu i Carrasco (Font: Twitter Marcel Mauri)

D’altra banda, les periodistes van revelar que, de totes les notícies sobre violència masclista, només en el 25 % dels casos el focus d’atenció és la dona i quan ho és, apareix com a subjecte pacient: dona és morta… En pocs casos apareix escrit un home assassina/mata. Una altra dada curiosa és que els periodistes sovint inclouen el modus operandi en el titular, quelcom irrellevant que només persegueix l’objectiu de recollir lectors, ja que, com va dir Carrasco, “Que hi fa que hagi mort a punyalades? La qüestió és que ha mort”. Per tant, s’ha d’evitar reforçar la passivitat de les víctimes i la impunitat dels autors.

Corcoy: “Som professionals de les paraules, cada paraula que escollim té una intenció”

Finalment, les tres comunicadores van parlar sobre el fet que la nostra societat és innegablement patriarcal, la qual cosa la condiciona la manera d’escriure dels redactors dels mitjans. És per això que van remarcar que, des de l’àmbit del periodisme, cal oferir escrits que incorporin les recomanacions ofertes conjuntament per l’Associació de Dones Periodistes, el Consell Audiovisual de Catalunya o el Col·legi de Periodistes. Aquest escrit, juntament amb l’ètica i el codi deontològic, s’ha de tenir en compte per tal de fer un bon tractament i difusió de les notícies d’aquest àmbit, i així contribuir en la lluita contra la violència de gènere.